Club de Scrabble de Cerdanyola del Vallès

Club de Scrabble de Cerdanyola del Vallès

Reglament de joc

with one comment

1. Inici de la partida 2. Desenvolupament

3. Agafar i canviar peces 4. Final de la partida

5. A n o t a c i ó 6. I m p u g n a c i o n s

7. Control del temps 8. Altres situacions

9. Sistema de joc 10. Diccionari arbitral


L’Scrabble és un joc de taula que es fonamenta en la combinació de peces —cada una amb una lletra— per formar paraules. Un cop col·locades sobre el tauler, els jugadors obtenen una determinada puntuació segons el valor de cada lletra i la seva disposició en el tauler.

L’Obert de Scrabble en Català de Cerdanyola del Vallès es basa en la mecànica habitual del joc de l’Scrabble en la seva edició catalana, i en les normes establertes en el mateix joc.

1. Inici de la partida

Abans de començar el joc, els jugadors tenen el dret de comprovar la quantitat i distribució de peces del sac. Un cop començada la partida, ja no s’acceptaran reclamacions en aquest aspecte.

Per iniciar la partida, cada jugador extraurà una peça del sac i la mostrarà al seu contrincant. Si les dues peces són iguals, els dos jugadors extrauran un altre cop sengles peces del sac. El procés es repeteix, fins extreure dues peces diferents. El jugador que hagi tret la peça més propera a la A en l’ordre alfabètic començarà la partida. Només en haver establert qui comença la partida, totes les peces extretes es tornen a dipositar dins el sac.

Només en el cas del sorteig inicial, la blanca compta com a primera lletra de l’alfabet, essent per tant anterior a la lletra A.

El tauler es disposarà de manera que tingui la mateixa orientació enfront dels dos jugadors i no es mourà durant la partida.

Es poden fer anotacions durant la partida, però en cap cas es permetrà l’ús de fulls impresos amb informació de qualsevol tipus (llistes de mots etc.) ni d’aparells electrònics de qualsevol mena (PDA, telèfons mòbils, etc.).

2. Desenvolupament

L’Scrabble basa el seu sistema de puntuació en l’aplicació dels factors multiplicadors del tauler a la suma del valor de les lletres usades en una jugada. Un jugador ha de tenir sempre, mentre n’hi hagi suficients, set peces al faristol. Si col·loca les set de cop, la seva jugada rep una bonificació de 50 punts.

Les fitxes en blanc (blanques, escarrassos) poden substituir qualsevol peça del sac, però el seu valor és de zero punts. Un cop disposat un escarràs al tauler, seguirà representant durant tota la partida la mateixa lletra o dígraf que hagi substituït en el moment de jugar-lo.

Tret de la primera jugada, que ha de cobrir la casella central (H8), en totes les jugades s’ha d’utilitzar alguna lletra de les que ja són al tauler, de manera que les noves paraules estaran en contacte amb les ja existents, tot encreuant-les, allargant-les, o bé formant nous mots de dues o més lletres. El sentit de lectura de les fitxes col·locades només pot ser d’esquerra a dreta o de dalt a baix. No és permès de col·locar fitxes en sentit vertical i horitzontal alhora en una mateixa jugada, tot i que les fitxes col·locades poden formar paraules en tots dos sentits de lectura.

Tota peça posada sobre el tauler s’haurà de jugar obligatòriament. Per tant, si el jugador ha comès un error en posar-la o posar-les, estarà obligat a completar una jugada amb aquella o aquelles peces, o a retirar-les i perdre el torn. De la mateixa manera, un cop iniciada una jugada, la fila o columna que ocupi la primera peça serà d’ús obligatori. Per tant, només es permetrà el canvi de la posició relativa de les fitxes en la mateixa direcció (horitzontal o vertical) en què s’hagin col·locat, sense haver de conservar l’ordre incial. En el moment de procedir a comptar els punts de la jugada, ja no es permetrà canviar la posició de cap de les fitxes, ni l’assignació de la lletra (les lletres) o del dígraf (dels digrafs) a la blanca (les blanques) col·locada (col·locades) en aquesta jugada.

Per a comptar el valor d’una jugada cal sumar els valors de totes les paraules formades. Les fitxes que ja eren al tauler només atorguen el seu valor facial, mentre que les noves permeten aprofitar els factors multiplicadors de lletra o de paraula que hi ha en certes caselles del tauler.

Els factors multiplicadors són acumulables: primer es compten els que afecten el doble o triple valor de lletra; posteriorment, els que afecten el doble o triple valor de paraula. Per tant, si en una mateixa jugada n’hi ha de tots dos tipus, primer es calcularà el valor de cadascuna de les lletres que formen la paraula, se sumaran, i després s’aplicarà el factor multiplicador de paraula.

Quan un jugador forma (per allargament) una paraula que cobreix dues caselles vermelles (que tripliquen paraula), el valor d’aquella paraula es multiplicarà per nou (nònuple). Si les dues caselles trepitjades alhora són duplicadores, el valor final de la paraula es multiplicarà per quatre (quàdruple).

Quan un jugador cobreix una casella multiplicadora i aquesta casella passa a formar part tant d’una paraula vàlida en horitzontal com d’una paraula vàlida en vertical, el factor multiplicador actua en tots dos sentits de lectura.

La fitxa de la lletra cu (Q) s’entén que sempre porta incorporada la lletra U.

Els dígrafs L·L i NY només poden ser jugats utilitzant la peça corresponent o un escarràs. Per tant, no s’admetrà l’ús de dues eles per formar una ela geminada, ni l’ús d’una ena i un escarràs (no existeix la peça Y) per formar el dígraf NY.

3. Agafar i canviar peces

Mentre en quedin suficients al sac, cada jugador ha de tenir sempre set peces al faristol.

Quan un jugador té set fitxes al faristol que són tot vocals o tot consonants (sense cap escarràs), està autoritzat (no obligat) a canviar totes les lletres fins que comenci el torn del jugador contrari. Per fer-ho haurà de mostrar el faristol al seu oponent, retornar totes les peces al sac i agafar-ne un altre cop set, abans de prémer el rellotge. En aquest cas, el jugador que canvia les lletres no perdrà el torn.

Si després de canviar-les continua tenint tot vocals o tot consonants, es demanarà a un dels àrbitres que comprovi les peces restants. Segons les que quedin, es procedirà de la manera següent:

a) En cas d’haver-hi una sola vocal o consonant (segons s’escaigui) o un sol escarràs, es posarà aquesta peça al faristol del jugador. Les restants es posaran al sac i s’extrauran de nou les sis que li manquin.

b) Si hi ha dues vocals o consonants, o més, es posaran totes les peces del faristol al sac i el jugador repetirà l’operació d’extracció fins que aconsegueixi tenir un faristol amb almenys una vocal o una consonant.

c) Si no queda cap peça de les necessàries, el jugador es quedarà les peces que té al faristol i continuarà el joc.

Un jugador pot utilitzar el seu torn per canviar tantes lletres com vulgui. En aquest cas, però, no podrà col·locar cap fitxa al tauler i el torn passarà al jugador que el segueix. El canvi voluntari de fitxes es pot fer independentment del nombre de fitxes restants al sac, sempre i quan el nombre de fitxes a canviar no superi les del sac.

El jugador que vulgui fer un canvi voluntari de fitxes, en primer lloc anunciarà en veu alta quantes fitxes desitja canviar; després haurà de deixar-les de cap per avall sobre la taula; llavors agafarà tantes fitxes noves com hagi deixat; finalment, col·locarà dintre del sac les que ha deixat.

L’operació d’agafar les peces del sac s’ha de fer de forma que no pugui despertar cap mena de suspicàcia: el sac ha de ser sobre la taula, no es poden palpar les peces ni utilitzar més temps de l’estrictament necessari. Qualsevol comportament sospitós serà analitzat pel comitè arbitral, que pot prendre la decisió de desqualificar el jugador que actuï de manera irregular.

Si per error n’agafa més del que hauria sense haver-les posades al faristol, el contrincant en retirarà a l’atzar tantes com hagi agafades de més, i les dipositarà de nou al sac sense mirar-les.

Si en el cas anterior, el jugador que ha agafat peces de més les ha col·locades al faristol, el contrincant en retirarà a l’atzar tantes com hagi agafades de més, i tindrà el dret de veure-les abans de dipositar-les de nou al sac.

També es permet deixar passar el torn en qualsevol moment del joc, sense jugar ni canviar peces. El jugador que vulgui passar ho ha d’anunciar dient passo.

En qualsevol moment el nombre de fitxes restants al sac pot ser comptat externament, palpant-les per fora. Si es decideix confirmar la quantitat de fitxes restants comptant-les dins del sac, s’haurà de fer amb el consentiment de l’oponent o demanant-ho al jutge.

4. Final de la partida

La partida s’acaba quan:

a) un dels dos jugadors esgota totes les lletres del faristol i ja no en queda cap al sac. Aleshores es procedeix a comptabilitzar els punts restants al faristol del contrincant, que se sumen al total del jugador que ha tancat el joc i es resten del total de l’oponent.

b) ambdós jugadors perden tres torns consecutius, ja sigui per haver jugat mots incorrectes (que s’hagin retirat del tauler) o per passar (canviar lletres també es considera pèrdua de torn). En aquest cas, cada jugador restarà de la puntuació final el valor de les peces que li quedin al faristol.

c) se supera el temps destinat a la ronda i el comitè arbitral considera oportú suspendre la partida. Aquest cas es tracta en el paràgraf Control del temps.

d) se supera el temps d’un dels dos jugadors, cas en el qual s’aplica allò estipulat al punt e) d’avall.

e) un dels dos jugadors abandona la partida. En aquest cas l’altre jugador guanya la partida. Es considerarà com a resultat final, la situació d’aquell moment, restant 110 punts de penalització a la puntuació del jugador que ha abandonat. Els punts de les peces restants als faristols no es comptabilitzaran. Si així i tot, el jugador que ha abandonat tingués una puntuació superior al seu contrincant declarat com a guanyador de la partida (després d’haver estat penalitzat), s’aplicarà el resultat de 300 – 0 a favor del guanyador. El comitè arbitral pot penalitzar el jugador que ha abandonat la partida si considera que hagués actuat de manera irregular.

e) ambdós jugadors abandonen la partida. En aquest cas els dos jugadors perden la partida i el resultat que es comptabilitza serà de 0 a 0. El comitè arbitral pot penalitzar els jugadors que han abandonat la partida si considera que haguessin actuat de manera irregular.

Els jugadors tenen el dret de repassar la suma de tots els punts abans de signar els fulls d’anotació per a lliurar-los a l’àrbitre a fi de processa-ne el resultat. Un cop signats els fulls, el resultat es considerarà definitiu, i no s’acceptarà cap impugnació referida a la partida acabada de jugar.

El moment exacte en què la partida es considera finalitzada és aquell en què ambdós jugadors hagin signat els fulls d’anotació.

Si un dels dos jugadors no té el full degudament emplenat (vegeu més avall la secció Anotació) i el seu contrincant ho reclama, el jutge deixarà córrer el temps del jugador que hagi d’apuntar les dades que hi manquin.

És la responsabilitat del jugador que faci la darrera jugada de parar el temps. Si no ho fa, aquest seguirà corrent, podent el seu contrincant reclamar la penalització corresponent, si s’escau, abans de signar els fulls d’anotació.

5. Anotació

En cada partida es facilitarà als jugadors els fulls pautats per a l’anotació de les jugades. Aquests fulls s’emplenaran amb el nom dels jugadors, la ronda i el número de taula, i amb la paraula, la puntuació i la suma total de cada jugada. En acabar la partida s’hi anotaran també els punts restants als faristols i la puntuació final de cada jugador, com també la jugada màxima de cadascú i el la millor jugada amb NY, per tal de facilitar el còmput d’alguns premis i rècords.

No serà obligatori apuntar les coordenades de les paraules.

L’ús de l’escarràs s’indicarà posant entre parèntesis o encerclant la lletra corresponent en anotar la paraula, i l’scrabble s’indicarà encerclant la puntuació de la jugada corresponent.

Ambdós jugadors d’una partida han d’emplenar el propi full, signar-los en acabar la partida i lliurar-los. Si només un dels dos ho fa, aquest full serà l’únic vàlid, amb les dades que hi figurin.

6. Impugnacions

Un jugador pot fer una impugnació si creu que la jugada feta pel seu contrincant no és correcta. En aquest cas s’aturarà el rellotge i comunicarà a l’àrbitre el(s) mot(s) impugnat(s), que poden ésser tots, alguns o només un dels mots formats en haver-se fet la darrera jugada. Després de consultar-lo(s), l’àrbitre únicament determinarà la validesa o no de la jugada, sense donar-ne cap altra informació, ni sobre quin(s) dels mots és (són) erroni(s), ni sobre la seva categoria gramatical, ni sobre el seu model de flexió etc.

Si el jugador que impugna no està d’acord amb la decisió de l’àrbitre, podrà tornar a impugnar la jugada, alhora argumentant la reimpugnació. La decisió sobre aquesta segona impugnació serà definitiva.

En el cas que la jugada fos correcta, s’afegirà als fulls d’anotació i es continuarà la partida amb normalitat. En el cas d’ésser incorrecta, el jugador haurà de retirar les peces jugades del tauler i perdrà el torn sense sumar cap punt.

La impugnació s’ha de fer just en el moment en què la jugada ha estat feta. Si ja s’ha iniciat la restitució de peces al faristol o s’ha premut el rellotge (quan ja no queden fitxes al sac), es considerarà la jugada acabada i acceptada, i per tant ja no s’admetrà cap impugnació.

7. Control del temps

Una jugada no es considerarà completa fins que el jugador no l’hagi col·locada al tauler, l’hagi anotada al full (la paraula principal, la puntuació de la jugada i la suma), torni a tenir set peces al faristol, o menys si no en queden en el sac, i després premi el rellotge. En aquest precís moment és quan comença a comptar el temps per a la jugada del contrincant.

Només s’aturarà el rellotge:

a) mentre s’estableix la validesa d’una jugada impugnada.

b) si hi ha diferències en el recompte de punts de la darrera jugada o del total momentani.

c) si s’avisa l’àrbitre per a qualsevol consulta.

d) els dos jugadors hagin apuntat la darrera jugada, cas en el qual el contrincant del jugador que hagi esgotat el faristol haurà de parar el rellotge.

e) per causa major.

El rellotge utilitzat serà del tipus emprat en les competicions d’escacs. Per tant, no hi haurà un temps determinat per jugada, sinó un temps total per a tota la partida, que serà de mitja hora per a cada jugador, i que cada oponent podrà administrar com desitgi. Si un jugador excedeix aquest temps (el rellotge passa de l’indicació 00:00), serà penalitzat a raó de 10 punts per cada minut (o fracció de minut) consumit de més, que es restaran a la puntuació total al final de la partida. Si un jugador ultrapassa en 10 minuts el seu temps (és a dir, si el rellotge indica -10:01), perdrà la partida. Es considerarà com a resultat final, la situació d’aquell moment, restant 110 punts de penalització a la puntuació del jugador perdedor (que ha superat el seu temps reglamentari). Els punts de les peces restants als faristols no es comptabilitzaran. Si així i tot, el jugador perdedor tingués una puntuació superior al jugador guanyador (després d’haver estat penalitzat), s’aplicarà el resultat de 300 a 0 a favor del jugador guanyador.

Si passat el temps de joc establert per a una ronda, resta encara alguna partida en joc, el comitè arbitral avisarà els jugadors, que hauran de completar la mà en curs i una més (a raó d’un màxim de 2 minuts per jugada) i donar la partida per acabada amb la puntuació que hi hagi en aquell moment. En aquest cas, però, no es comptabilitzaran els punts restants al faristol, pel fet que no es considerarà la partida com a tancada.

La responsabilitat de comptar el temps de cada jugador recau en el seu adversari. No s’admetrà cap impugnació al respecte si la causa n’és el propi oblit a l’hora d’engegar o parar el rellotge. En cas d’haver d’aturar el temps per a consultar l’àrbitre, l’obligació d’aturar el temps sempre serà del jugador per a qui estigui corrent.

En els casos a) i c) de dalt, mentre el joc està aturat, el tauler i les fitxes dels faristols s’han de tapar.

8. Altres situacions

Si un jugador inscrit no es troba a la taula en el moment que el jutge dóna el senyal de començar una ronda, el seu contrincant haurà d’avisar el jutge i aquest premerà el rellotge de manera que el temps del jugador absent comenci a córrer. Si passen més de 15 minuts sense que es presentés, el jugador present guanyarà la partida.

Si ambdós jugadors d’una partida s’absenten, el jutge premerà el rellotge del jugador que hagi sortit primer en la taula d’aparellaments.

a) Si el jugador que hagi sortit primer en la taula d’aparellaments es presenta abans que hagin passat 15 minuts, el jutge premerà el rellotge del seu contrincant. Si comptant a partir d’aquell moment passen 15 minuts sense que el seu contrincant es presentés, el primer jugador guanya la partida.

b) Si el segon jugador es presenta abans que hagin passat els 15 minuts, i el jugador que hagi sortit primer en la taula d’aparellaments continua absent, el segon jugador guanyarà la partida.

c) Si cap dels dos jugadors no es presenta durant els 15 minuts, ambdós perdran la partida.

En els casos a) i b) de dalt, el resultat es considera 300 a 0 a favor del guanyador. En el cas c), el resultat final serà de 0 a 0.

La puntuació d’una ronda no es pot tornar a corregir un cop passada aquella ronda. L’única correcció que es permet fer en qualsevol moment de la partida és la suma de les puntuacions dels dos jugadors.

Es permetrà la incorporació de nous jugadors fins al començament de la tercera ronda inclusivament, i en cap cas més tard, sempre que la cabuda de la sala de joc ho permeti. Per a no desequilibrar els enfrontaments, aquests rebran N/2 punts ficticis, essent N el nombre de rondes ja disputades, que només es consideraran a efectes d’aparellaments en les rondes restants. En acabar el torneig i abans de fer la classificació final, se’ls restarà aquests punts ficticis.

9. Sistema de joc

Les partides es disputaran en la modalitat clàssica d’un contra un, i el torneig es jugarà a un total de sis rondes en sistema suís.

Per a establir la classificació general, es comptabilitzaran els punts de torneig a raó d’un punt per victòria, mig en cas d’empat, i zero per derrota. En cas d’igualtat a punts en la classificació, els criteris de desempat s’establiran en el següent ordre:

– coeficient median Buchholz, [se sumen els punts de torneig dels contrincants directes d’un jugador donat, tret dels punts de torneig del contrincant pitjor]

– coeficient Berger, [se sumen els punts de torneig dels contrincants directes vençuts per un jugador donat més la meitat dels punts de torneig dels contrincants directes amb qui ha empatat]

– el diferencial de punts de partida (suma dels punts de totes les jugades) a favor,

– el total de punts acumulats.

Els aparellaments de cada ronda s’establiran segons el criteri FIDE, que entre d’altres coses preveu que:

a) Dos jugadors no s’enfrontaran entre ells més d’un cop.

b) La distància en la classificació entre els dos jugadors ha de ser mínima.

c) Si el total dels jugadors és senar, l’últim classificat rebrà un punt i no jugarà [BYE].

d) El punt c) de dalt no s’aplicarà als jugadors que s’hagin incorporat més tard.

A la primera ronda, l’ordre d’enfrontaments es farà aparellant els jugadors de la primera meitat de la graella (ordenats en ordre decreixent per l’últim Barruf publicat) amb els de la segona meitat.

L’ordre inicial de sorteig dels jugadors s’establirà mitjançant el seu últim Barruf publicat. Els participants debutants, sense Barruf, s’ordenaran seguint l’ordre d’inscripció i tindran a la primera ronda només a efectes d’aparellament inicial un coeficient Barruf igual a 0.

En general se seguiran les normes del sistema suís establertes internacionalment i implementades en el programari Swiss Perfect.

Els resultats de les partides de tots els participants seran inclosos en el rànquing mundial de jugadors d’scrabble en català (Barruf).

10. Diccionari arbitral

Per a arbitrar el campionat s’utilitzarà, en primera instància, un programa informàtic de consulta basat en el DOSC, amb les esmenes contingudes a la fe d’errates del 7 de febrer de 2006 i les enumerades ací. En el cas de reimpugnació, es procedirà a la consulta directa del DOSC.

S’acceptaran com a vàlids tots els mots que hi són mencionats, inclosos els corresponents a les variants rossellonesa, algueresa, balear, nord-occidental i valenciana. Les flexions admeses seran les que indica el DOSC i les conjugacions verbals admeses, les de tots els àmbits.

Tot i que ja s’especifica en els preàmbuls del diccionari, cal fer un esment especial al fet que, per coherència, els verbs que corresponguin a variants dialectals només s’admetran si són conjugats segons el model general o el del seu propi àmbit restringit. En el cas dels verbs algueresos, s’admet també la flexió dialectal balear.

Anuncis

Written by cscdv

25 febrer 2011 a 20:53

Una resposta

Subscribe to comments with RSS.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s